Estima’t

Era un somriure en un cos engarjolat; rodejada de mirades que senyalen i no volen veure-hi. Era petita i ja havia conegut l’abús, la culpa, la desgràcia. Els barrots eren estrets i el somriure, per més el forcés, no els trencava. Li van dir que ho oblidés, que havia passat feia massa; però ho duia incrustat a la pell. Feia tant mal que es va deixar caure, víctima del seu cos marcat, i el somriure va morir. Havia de ser així, almenys, per un temps, fins que alliberés el crit. Ella, i només ella, podria rescatar-se. Per ser lliure, primer hauria de ser valenta.

Aquesta és la història de la Paula: una Valenta amb majúscules.

La Paula tenia vuit anys quan l’avi va morir, els pares es van separar, i aquell familiar va deixar de tocar-la. Tot el que havia estat “normal” fins llavors, va desaparèixer: el seu avi estimat, ja no hi era; la mare treballava; el pare treballava; no tenia a qui acudir per trobar la resposta: què? Què era allò i per què no li agradava?

Als tendres quinze anys i més enllà va passar d’una relació a una altra, cercant qui la salvés, però no hi havia conte de fades enlloc, només malefici. Van haver de passar anys perquè entengués el significat de la paraula abús, i, quan ho va fer, li van dir que callés. La mare li va dir que no denunciés. La psicòloga li va dir que no denunciés. Les nits eren un malson i els dies una bomba de pensaments confusos. Va ser llavors quan se li va esborrar el somriure, immersa en un silenci imposat, presa pel pànic de poder ser una diana fàcil, va escudar-se rere un rostre dur. Abans que tornar a sofrir el dolor a la seva pell, preferia evitar les abraçades, l’amistat i l’amor.

Es va convèncer que el silenci era la millor opció: si no es pronunciava, no hi havia dilema. Però el crit interior creixia i tard o d’hora s’hauria d’alçar. Com més callava, més petita se sentia; com més petita se sentia, més creixia el crit.

Amb el dolor a les entranyes i tot el pes del xiscle silenciat va decidir perseguir el seu somni: treballar amb persones. Ajudar. Curar. Educar. Guiar. No sabia com, només sabia el què. Va descobrir el grau d’Integració Social. Allí, enmig d’una xerrada sobre violència de gènere, quan una dona explicava la seva experiència, el crit interior de la Paula va créixer dins el pit, de forma descontrolada, fins ser tan gran que no hi cabia. Va explotar a plors. En les llàgrimes s’hi reflectia el rostre del seu professor, qui la va escoltar, per primera vegada, sense límits. S’explica en poques paraules el que va suposar aquell pas: havia alliberat el crit. La lluita acabava de començar.

Denúncia. Teràpia. Fundació. Vídeo. Blog. Xerrades. El seu pare: el seu aliat.

A dia d’avui, no hi ha silenci, no hi ha llàgrimes, només hi ha Veu: una veu que invita a qui segueixi en una garjola, a trencar els barrots i demanar una mà amiga. Les millors paraules són les de la Paula:

«No tengas miedo con romper lo que te haga daño, aunque ese algo venga de tu familia. Date la oportunidad de bajar para volver a subir, porque cuando lo sacas estas en la mierda, y no puedo decirle a nadie va a ir todo bien, no, no va a ir todo bien, va a ser duro, pero si tú quieres salir de ahí, saldrás. Date la oportunidad de quererte».

Ser valenta per ser lliure. Estimar-te a tu mateixa, per poder tornar a estimar el món. En un món just res d’això hagués passat, en un món que busqués la justícia el culpable ja hauria rebut el seu càstig. En el món que vivim, ens hem d’alçar i cridar, per amor, per amor a tu mateixa i a les que vindran. Perquè un dia no ens calgui ser valentes i puguem néixer i viure lliures.

 

El blog de la Paula: http://aantsy.blogspot.com/

La Fundació Vicki Bernadet treballa en l’atenció integral, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals a menors comesos en l’àmbit familiar i en l’entorn de confiança de la nena o nen.

Anuncis

Deixa un comentari, serà benvingut

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s