Ulleres liles

Es desperta a dos quarts de vuit del matí. Primer apaga l’alarma del mòbil, després obre els ulls i decideix quines de les tres ulleres vestir: les tres reposen damunt la tauleta, vora el llit. Es frega les lleganyes, estira el braç i pessiga, amb dos dits silenciosos, unes de les ulleres. Tot i la son que l’acompanya, procura no embrutar els vidres.

            El mirall del bany li confirma que ha escollit bé: duu les de pasta, les de color lila albergínia, les que fan joc amb la samarreta de Fridas* i amb la seva vagina. Somriu al seu reflex, avui potser escriurà algun capítol de la nova novel·la, i acabarà de llegir Nines, un recull de contes, d’aquells que remouen les entranyes. Però primer vol revisar el correu: una companya del col·lectiu ha millorat el seu text en relació a la sentència de la Manada. Ben fet. És tanta la indignació, que les paraules brollen soles; es vomiten. I les temporeres? I la noia de Molins? És que la justícia d’aquest país no té ulleres liles? Tanca els ulls per un instant i es frega les temples. Mentre li agafa mal de cap s’imagina què passaria si hagués escollit les ulleres de vidres tintats:

Es lleva a les 7:30h AM. Endinya un cop al despertador. Deixa anar un grunyit gutural, torça els llavis i engrapa, gairebé a l’atzar, una de les ulleres; el mirall esquitxat del bany l’avisa de que porta les de vidres tintats.

Encén la televisió i deixa que soni de fons. Obre la nevera, olora la llet i fa una ganyota. Les notícies diuen que no paren d’arribar immigrants, algú del carrer comenta que s’haurien d’acollir. I els d’aquí que ens bombin, eh? Diu en beu alta, mentre llença la llet per la pica. També expliquen que faran una altra manifestació per lo de la manada aquella. I què en treuen? Fer soroll i prou. Es grata el cap. Sona el timbre. Per l’espiera veu que és una dona amb un nadó als braços. Ja venen a demanar. Li sona el mòbil i, a la vegada, la mare-demana-almoines torna a picar el timbre. No m’interessa! Crida a la porta. Digui? Contesta al iPhone.

Atura la imaginació en aquell instant. Podria escriure un primer moment de matí diferent per cada una de les ulleres que hi ha al món, i no sap si trobaria el punt de vista encertat. Ara està davant la pantalla de l’ordinador, escriu sobre quines ulleres vestir i recorda que no en té cap de pasta lila, ni cap amb els vidres tintats. Les seves són amb la muntura a l’aire, i són les que vesteix cada dia. Semblen senzilles. Ho són?

Es frega els ulls cansats, somriu en imaginar un món on totes i tots vestim ulleres liles, plora en creure que hi ha tants vidres tintats. Sap el que vol, no sap què hi haurà. Podria esborrar aquest escrit, davant de tants “No m’interessa”, però prefereix publicar-lo, i creure que, cada matí, sigui quina sigui l’hora de despertar de cadascú, hi haurà un instant, per més breu que sigui, per decidir quines ulleres vestir.

Logo_FridasFridas és un col·lectiu feminista de Tarragona, nascut el 2 de febrer d’enguany, davant la necessitat de fer, del feminisme, una qüestió col·lectiva.

Us invito a que coneixeu Fridas: https://fridasfeminist.wordpress.com/ i a anar una mica més enllà: formar-ne part, posar-se les ulleres liles.

Anuncis

Deixa un comentari, serà benvingut

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s