Dansa lliure

«Si estàs deprimit és perquè vius en el passat.

Si estàs estressat és perquè vius en el futur.

Si estàs en pau és perquè vius en el present»

Lao Tse

 

Compartir l’Om amb la Marta és sentir el present, és viure la pau.

Enllaça les cames i s’enlaira. Amunt, amb l’esquena recta i els ulls clucs. Vesteix roba vaporosa, igual que els seus pensaments. És aquí i ara. Ha après a moure’s pel que la crida interna li xiuxiueja a cau d’orella. És la Marta: una valenta, una viatgera, un cos en moviment, una ment inquieta, un esperit lliure.

Tothom l’estima.

Ella se sent sola.

Obre els ulls. Flotant ha arribat en un espai no definit, sense límits ni horitzons. El buit blanc. Se senten tic-tacs, amb diferents ritmes i tonades. Hi ha rellotges arreu, suren en el no temps, sense agulles que indiquin l’hora. La Marta deslliga les cames, neda en les aigües blanques i caça el rellotge més menut, el de la mida d’un cigró. En l’instant de guardar-se’l a la butxaca, els altres rellotges desapareixen. I, com un bolet, neix una muntanya: plof. La repassa de baix a dalt i de dalt a baix: somriu, feia estona que volia caminar.

            Es calça unes bones botes, sense mapa, vol pujar pel sender, no li importa gaire com és el cim, pensa en el camí i les flors que hi trobarà. El pare es planta davant, crida un no que és perillós. Home gran, home fort, home protector, home dur. L’obeeix. Però sent el tic-tac del rellotge de la butxaca.

Hi pujaré igualment.

No ho facis.

La Marta sent com la butxaca pesa. Agafa el rellotge, amb prou feines li cap a la mà, ha crescut molt, ara és com una taronja. L’observa, és blanc, rodó, sense agulles ni números, només amb dos cascs al damunt, fent de despertador.

Pren la motxilla més gran que troba. Obre la cremallera del davant, i hi guarda el rellotge. Obre la cremallera del mig, i hi guarda el pare i totes aquelles veus que l’estimen i li repeteixen una i altra vegada que no ho faci. Que eviti el perill. Si hi volen ser, que hi siguin, però no li impediran caminar.

Escala en una dansa de sons místics. Procura no mirar el cim ni la vall, només el camí. A l’esquena hi carrega el pare i totes les veus, però cada vegada que arriba a una clariana es deslliura del pes i contempla les vistes. A Argentina puja glaciars i balla tango a la Bombonera. Treballa de porter i ven artesania. Viatja per Perú, Bolívia i Equador. S’enamora un munt de vegades. Arriba a Colòmbia i hi crea màgia. Tot un món s’obre davant seu.

En el moment més ensucrat, quan ja havia deixat la motxilla abandonada, la màgia es trenca, l’amor s’acaba, el projecte queda partit en dos i ja no s’engega més. Sense poder-ho evitar, així és l’obstacle del camí, i així l’ha de viure. Enmig de la muntanya, quan ja albira el cim, ha de canviar de camí. Però no sap cap a on. Sent les veus dels altres més properes. Dins la motxilla, el pare insisteix: jo t’acompanyo, jo t’ajudo, però millor que no ho facis. Moment de xoc, de no saber, de pèrdua.

Sent un lladruc, una gossa de morro llarg i orelles alçades l’espera al mig d’un encreuament: l’anomena Calypso. La Marta dóna les gràcies al pare, i li diu que l’acompanyi si així ho vol, però que no l’obeirà. Segueix la Calypso per un dels camins. No sap què es trobarà, només sap que vol fer vida per un sender humil i senzill.

Sona un despertador. Mira dins la motxilla: el rellotge és de la mida d’una finestra, massa gran per ella sola. Vol compartir-lo, necessita fer-ho.

Avui, el camí de la Marta és abraçar. Abraça el teatre, la dansa i el ioga. Sap que pot fer el camí sola, sí, ho sap, n’és ben capaç. Però ara el que vol és compartir-lo. Obre els braços i deixa que totes les veus, les que l’animen i les que volen protegir-la, les que amenitzen el camí i les que hi posen traves, s’atansin amb tot l’amor i amb tota la llum. Cada u porta un tic-tac, un no temps, en un camí llarg i ple de pedres i ple de flors.

La Marta obre els ulls, dansa en una escalada màgica i abraça el món.

38851708_1877718568955199_3151119747324575744_n

Anuncis

Deixa un comentari, serà benvingut

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s