Autores d’octubre i de tot l’any

Teclejo el portàtil, just davant i a l’alçada de la vista hi tinc un prestatge verd en forma de ziga zaga que aplega les meves novel·les o reculls de relats preferits: La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda; El diari d’Anna Frank; 1984, de George Orwell; Trilogia de Nova York, de Paul Auster; Faula, de Jaume C. Pons Alorda; Udzu, de Roger Coch; La vegetariana, de Han Kang; Jo confesso, de Jaume Cabré. I tants altres. Giro una mica el cap a l’esquerra i hi trobo un moble dividit en vuit cubs, quatre dels quals també contenen llibres. Faig rodar la cadira cent vuitanta graus, i sí, a la paret de darrere hi ha tres cubs més, penjats com si fossin quadres, tots ells amb còmics i altres llibres il·lustrats; fent honor al gènere, Persèpolis, de Marjane Satrapi, llueix amb la portada encarada a l’habitació, en una edició especial prou digna. És octubre i és 2018, com seria aquesta habitació, un octubre de fa cent anys? 

No és cap secret que fins fa ben poc ser escriptor estava relegat als homes i a alguna valenta decidida a rebre crítiques i més, pel sol fet de ser dona i atrevir-se a opinar, a narrar, a viatjar, a volar i a rebel·lar-se a través dels escrits. Segueix passant o estic parlant d’un temps molt molt llunyà? No hi entraré, em limitaré a reproduir el que diuen els números: els escriptors homes segueixen ocupant els primers llocs de venta de llibres, descaradament; no em cal anar gaire lluny, als meus prestatges hi ha molts més autors homes que dones, fins i tot a la llista que us acabo d’etzibar hi ha més autors! Per què passa això? Aquí sí que hi puc entrar sense por a equivocar-me: arrosseguem l’herència d’un patriarcat vigent que ens ha dit i redit que la veu d’un home és la veritat i la d’una dona s’ha de callar. 

Seguint la idea d’un grup de twitteres que el 2016 van iniciar la campanya de #LeoAutorasOct us deixo amb algunes recomanacions, a part de les que ja he deixat anar, com qui no vol la cosa, més amunt 😉 i us animo a fer que els prestatges i les ments s’equilibrin, a poc a poc si voleu, però amb bona lletra. 

 

Natàlia Cerezo és una contista catalana que acaba de publicar el recull “A les ciutats amagades”. Com a lectora, se m’acudeixen altres maneres d’explicar què m’han transmès els seus contes, però cap de millor que aquesta definició manllevada: “Si la poesia és un instant de vida que aspira a l’eternitat i la novel·la és l’intent d’abraçar tota una vida, el conte aspira a resumir la vida en un instant”. Aspira i ho aconsegueix.

 

Muriel Villanueva trenca amb allò convencional, s’arrisca a través de les paraules, viu. Enguany ha obtingut el Premi Carlemany per al foment de la lectura, amb la novel·la “Rut sense Hac”. No us perdeu “La gatera”, “Nines” i “El parèntesi esquerre”.

 

Han Kang és una escriptora sud-coreana. Les seves novel·les són poesia violenta i encisadora, de remoure en cos i ànima. Trobareu les traduccions en català de “La vegetariana” (Premi Man Booker Internacional de ficció 2016), i d'”Actes humans” a l’editorial :Rata_

 

Amélie Nothomb ha viscut entre orient i occident, els seus escrits són contrasts plens de joc i rebel·lió. Una delícia llegir-la. La meva novel·la preferida: Metafísica dels tubs.

La gran artista Marjane Satrapi. A cada casa hi hauria d’haver almenys un exemplar de Persèpolis.

 

Aurora Bertrana, viatgera i escriptora. Uns relats delicats, plens de dobles significats. Cal llegir-la entre línies i recordar el moment històric que va viure. Una valenta.

Trobareu més recomanacions al blog de Fridas i al compte d’Instagram “Libros y feminismo”

Anuncis

Deixa un comentari, serà benvingut

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s