Retrat

Molt contenta de participar en el llibre “Per la vida, arts i lletres solidàries” que enguany ha editat l’Associació de Relataires en Català, a benefici de la Marató de TV3. Un títol preciós que recull un collage colorista: relats i poesies inspirats en obres d’art.

“Retrat” està inspirat en el dibuix “Tendresa” de l’artista Josep Baqués.

La vella, estirada en el seu llit, em mira amb fam. M’amenaça de tocar-me amb els dits berrugosos. Si jo olorés, li  podria sentir la fortor de l’alè i me l’hauria de menjar, juntament amb els seus anys. M’aterren aquests ulls vidriosos i tots els plecs que els acompanyen, els cabells freds com la neu, l’esquena torta, les cames fluixes que ja no li aguanten els últims sospirs. Deixa’m, vella corcada. No m’embrutis amb el teu anhel i abandona’t en el llit de mort.

S’obre la porta. La jove vestida de blanc entra a l’estança. Com cada matí, duu una esponja d’aigua calenta. Renta i cura a la vella. Les observo des del meu cavall de fusta, massa a prop del llit.

—Altra vegada mirant el quadre? —Em senyala amb el palmell.

La vella no respon, no aparta la vista del meu damunt, no fos cas que fugís i deixés de ser seva.

—Ja n’hi ha prou, no creu? Avui mirarem fotos —La jove m’agafa pel marc. Els seus dits molls fan renegar a la vella, que crida sense paraules—. Està bé. No li toco el retrat.

Una a una, amb un entusiasme que no sé d’on li surt, la jove narra les fotografies que ha tret de la còmoda. Li recorda una vida plena d’amants, de swings, somriures radiants i viatges arreu dels temps. La vella acluca els ulls, i es deixa seduir per la pròpia vida, pinta de colors el sèpia d’aquells reflexos antics. Sembla que s’oblida de mi, potser ha arribat el moment i em deixarà tranquil·la.

Obre els ulls i me’ls clava. Atansa els seus dits delicats. Com si ballés amb un pinzell a mà alçada, ressegueix la meva cabellera, recordant-me les onades rebels que encara compartim. Em pinta el nas, sempre recte, simètric, perfecte. Baixa pel coll, i puc sentir com les nostres pells s’estremeixen en trobar-se. Ara vestim igual, una roba vaporosa, d’un bru que fa somiar. Som una. Jo un instant permanent, una flor roja de primavera sense més vida que la que ella m’atorga. Ella un joc de moments fugissers, una dansa pintada de tots els colors: una vida viscuda.

27 - Tendresa - Josep Baqués
“Tendresa” – Josep Baqués
Tècnica: Dibuix sobre paper
Web de l’artista: http://www.josepbaques.cat/
Anuncis

2 thoughts on “Retrat

  1. M’encanta Ester! És tan visual, tan ben descrit… Sembla q pugui veure la vella, com una de les velles de la meva residència… M’ha encantat.

    Liked by 1 person

    • Moltes gràcies!! Precisament em vaig inspirar en una senyora de la residència on treballava, tenia un retrat gairebé a tamany real a la seva habitació 🙂
      Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari, serà benvingut

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s