Tic-tac

És fàcil inspirar-se amb l’imaginari Dalinià. Els rellotges tous de la seva pintura “La persistència de la memòria” (1931) ens recorden que el temps és un concepte relatiu, i com tot allò relatiu, depèn del punt de vista de cadascú.

Tic-tac sorgeix d’un moment fosc que, amb humor, vaig poder capgirar.

Read More »

Anuncis

Un petó de cine

«A la foscor, les coses que ens rodegen ens semblen més reals que els somnis.»

Murasaki Shikibu

 

Esperava planys, però ella va parlar de pastissos i petons. Llavors vaig recordar per què havia acudit a l’Eli: ens feia arribar missatges de confiança, d’entrega, de força vital, quan es trobava en els pitjors moments.  Qui ho fa, això? Només algú que flueix i viu cada instant com un regal.

La Beth apaga el llum gran i encén els petits, seu enmig de les dues filles, al llit gegant que en realitat en són tres d’ajuntats.

—Mama, explica’ns un conte! —demana la de cinc anys, fent que li brilli la mirada; gairebé sembla que en surtin estrelles.

—El de la princesa que va viure durant anys tancada en un moble —concreta la de deu anys, asseguda al llit, amb les cames pengim penjam i a punt per escoltar l’aventura.

—Sí, el dels petons!

La petita es tapa amb els llençols fins més amunt del nas, deixa al descobert uns ulls rodons amb set d’éssers místics i paisatges impossibles.

—Una altra vegada? Està bé. —Acarona a la filla gran i fa un manyoc a la petita—. Som-hi doncs. Aquest conte es titula “Un petó de cine”.

Read More »

Llimac erudit

Quan vaig llegir la convocatòria que feia l’ARC (Associacio de relataires en català) d’un concurs de relats absurds, els ulls em van sortir de les òrbites i se’m va dibuixar un somriure llunàtic que encara duc. Quina gran oportunitat per jugar! Us prometo que aquest relat té un sentit i una coherència, però no cal que li busqueu, gaudiu-lo i tan feliços.

Vestia una samarreta verda llefiscosa que pudia a vint-i-set. Era indignant, però es podia comprendre: al futur les pomes són sinceres i els llimacs cavallerosos. Així és, podia excusar el meu company de monocicle per aquella indumentària tan poc adequada.  L’ocasió bé mereixia un barret cregut amb butxaques seques, però no tothom hi entén d’elegància i aquell individu tampoc semblava gaire erudit. Portàvem anys i fins i tot segons navegant per l’autopista: ones d’asfalt ronyós amb un horitzó que semblava no voler arribar.

Read More »

Sabates de taló

 «La vida és una aventura agosarada o res en absolut.»

Helen Keller

 Fins que no vaig trobar el meu propi reflex, em vaig deixar emmirallar pel de la meva mare. Va ser ella qui vaig entrevistar primer, i és que el seu camí, ple d’obstacles i superacions, és una font de llum.

Com cada diumenge al vespre, l’Àngels es calça les sabates de taló i s’estira la brusa per assegurar que no hi queda ni una arruga. La faldilla i les mitges ja sap que li queden bé, sempre li ha agradat lluir unes bones cames; ni llargues, ni fines, encara millor: perfectes per sortir a ballar.

Però no sempre ha estat així.

Read More »

Microrelats Marítims

Aquests microrelats foren presentats al concurs de Microrelats Marítims que cada any organitza el Museu Marítim de Barcelona. “Quimera” i “La curiositat” quedaren finalistes en la convocatòria de gènere negre, de fa dos anys. L’últim relat, “Skjaldmo”, és de fa més temps, quan el tema a tocar eren els Vikings, l’incloc a quimera, però ben bé que podria trobar-se a la categoria de valentes.

Read More »

Llença’t

«Llença’t, cada instant és únic i no es repetirà! Que un llapis mai no dibuixa sense una mà!» La cançó ho diu tot i avui és un dia perfecte per recordar-la. Una lletra i uns ritmes veritablement inspiradors, una espurna que encén la vida. Gaudiu-la com es mereix.