Sant Jordi a Barcelona, Santa Jordina a Tarragona. Una diada màgica.

📚🌹Una diada preciosa, plena de bona gent, energia, sol i lletres, moltes lletres! 

Però abans de la màgia va venir la pluja, els trens que anaven amb quaranta minuts de retard, les corredisses enmig de carrers atapeïts i molls, un cor accelerat i el rellotge que no tenia compassió.

Entre caos i presses, quan estava en un tren on anàvem com sardines, les paraules em van brollar en forma de desig:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A les 10.58h arribava a lloc.

Signatures Barcelona

Allí ja m’hi esperava la Pepa, l’Andrea no va trigar a arribar. Després vindria l’Elena, la Manuela, la Marta, la Maria Clara, l’Enriqueta, la Mireia, i tanta bona gent amb qui vaig compartir diada. La Mònica Socías hi va ser tota l’estona, perquè ella sempre hi és.

Va ser un matí de signatures i, sobretot, de goig: goig de coincidir amb amistats, lectors, literats i músics a la parada de República TV, a Barcelona. La meva primera diada signant, un somni complert abans del que creia, un somni assolit gràcies a persones meravelloses amb qui tinc el plaer de compartir camins.

Vaig signar al costat de la Marta Silvestre, el Jaume Aubanell, el Toni Albà, el Jordi Torrent i el Francesc Marco, acompanyats de la música de Constan Fernandez. Absorta entre converses i lletres no m’adonava que el sol anava sortint.

 

Poc abans de les dues va venir la Sara (amiga d’abraçades eternes), vam dinar i ens vam posar al dia d’una volada, d’aquells moments que allargaries sense pensar-t’ho. Ens vam acomiadar amb una abraçada, dues, tres… vaig perdre el compte!

Camí cap a Tarragona, ja en un seient, vaig llegir tots aquells missatges magnífics: la meva mare m’enviava fotos de les parades de Cervera on hi havia “Valentes i lliures”; amigues, com la Judith, em feien arribar el llibre, recent adquirit, als seus dits; la Muriel, qui signava “París es azul” em narrava la seva diada via àudios. Amb totes elles també vaig compartir la jornada. Llavors vaig aixecar el cap de l’aparell i mirant per la finestra del tren, me’n vaig adonar: havia sortit el sol!

Tenia el cotxe aparcat a Altafulla, sé que a Tarragona m’esperaven, però ja que corria, vaig fer-ho cap al mar, amb tota l’energia i eufòria que em regalava la diada.

Gràcies drac!.jpg

I a Tarragona, ja amb les companyes! Fridas, us estimo molt!

A la parada lila hi érem les Fridas, la Laura Casas, la Carme López i la Teresa Duch; vaig coincidir amb totes, vaig intercanviar llibres amb totes. La meva muntanya ha crescut, ara hi tinc “Cinquanta còdols al mar”, “Versant en femení” i “Camins de pedra”. Quines trobades més magnífiques!

També va venir la Conxita, la Teresa, etc. Sororitat en la màxima esplendor! Màgia feta realitat.

Per tot, i per més que no detallo (la canya del vespre a la platja de l’Arrabassada per exemple, o el ram de roses roges que el Guille havia deixat, sense dir ni mut, en un gerro al meu despatx), va ser un dia meravellós. I cansat, no ho negaré!

Em sento agraïda, estimada, abraçada! Gràcies! 📚🌹

Anuncis