Haiku en català. Tercera setmana de febrer.

Groc
043/365 Un haiku cada dia durant un any. 
Perquè ja no és tant si volem o no volem, si fem o no fem, tenim o no tenim… És molt més bàsic: són drets humans, és llibertat d’expressió i de pensament, és llibertat de cos, de ment, d’esperit, de vida! 💛
ràdio
044/365 Un haiku cada dia durant un any.
.
13 de febrer: Dia Mundial de la Ràdio
Santa Valentina
045/365 Un haiku cada dia durant un any. .
14 de febrer: Dia de Santa Valentina i Sant Valentí. No cal tallar taronges per la meitat; a cada racó d’aquest món estrany podem trobar amor.
Calçots
046/365 Un haiku cada dia durant un any.

A Valls sempre miren enlaire i endavant!
reflex
047/365 Un haiku cada dia durant un any.
Foto antiga
048/365 Un haiku cada dia durant un any.
carpa
049/365 Un haiku cada dia durant un any.

 

Anuncis

Haiku en català. Segona setmana de febrer.

Alumna
036/365 Un haiku cada dia durant un any.
.
Aquesta tarda, juntament amb tres companyes més del col·lectiu feminista Fridas (una d’elles la professora), hem tornat a les aules de la URV. El que més m’agrada de que ens convidin? Formar part dels debats que es creen entre l’alumnat; sentir que, entre totes, aprenem, creixem i seguim endavant. 💜
Mutilació femenina
037/365 Un haiku cada dia durant un any.
.
6 de febrer: Dia Internacional Contra la Mutilació Genital Femenina.
Tronc
038/365 Un haiku cada dia durant un any.
Raig entre boires
039/365 Un haiku cada dia durant un any.
Orquestra d'ocells
040/365 Un haiku cada dia durant un any.
Gossos rere el tancat
041/365 Un haiku cada dia durant un any.
Científica
042/365 Un haiku cada dia durant un any.  11 de febrer: Dia Internacional de la Dona i la Nena a la ciència. 

 

 

Abraçada de mar

Tenyeix, amb acrílics brillants, un llenç finit que desitja l’horitzó. Avall, la sorra fina li inunda els peus nus. Amunt, el cel esguarda pacient: un fil d’or embolcalla els núvols d’esponja, que amaguen l’astre entre vents rosats; un bocí de mar, escumós, d’onatge valent, completa el que esdevindrà. Aquí, la mà balla, i el pinzell, eufòric, repica com una baqueta en un timbal blanc que es tenyeix de música viva, de taques que llisquen, d’olor de mirall, de reflex de pintor.
Canell en moviment, pinzellades dansaires, poema que es pinta al Mediterrani, platja que acull l’artista, que forma part d’ell, que són un.
I passen minuts que semblen segons, els repics emmudeixen, el cel perd color, el sol s’acomiada per rebre els immensos i petits estels. El llenç, una suma d’escuma i un bri de llum, pertany al passat d’un present que és lluna plena, llop solitari, és mà cansada, pintura finita.
El pintor es deixa caure a la sorra, acluca els ulls i imagina que balla en la foscor, que els pinzells canten blues, les estrelles són de tacte sedós, l’aroma, una aurora boreal. A la vora del llenç, s’adorm. Somia que abraça l’etern.

Haiku en català. Primera setmana de febrer.

Conte
029/365 Un haiku cada dia durant un any. 29 de gener. 
Vol
030/365 Un haiku cada dia durant un any. 30 de gener. Dia Mundial de la No Violència. 
Aurora
031/365 Un haiku cada dia durant un any. 30 de gener. I amb aquest, ja porto un mes. No us agradaria que una aurora boreal ens visites aquesta nit, vora el Mediterrani? 
violeta (1)
032/365 Un haiku cada dia durant un any. 1 de febrer.  Avui el concepte s’allunya molt del que representa un haiku, en guardo la mètrica, res més, però és el que em surt d’allí, del cap i del cor.
Només a Tarragona i només al gener: una dona apunyalada, una dona colpejada a la via pública, una dona llençada per un balcó (intent d’assassinat, senyors periodistes, no ha caigut), i una menor decapitada (no morta, assassinada!).
I el que no surt als mitjans, i el que vivim cada dia als nostres carrers, a les nostres escoles, a les nostres llars!
Ja n’hi ha prou. Ajuntaments, governs, justícia, hi posareu remei? O seguirem fent acudits i tancant els ulls davant de tanta violència?
Molins
033/365 Un haiku cada dia durant un any. 2 de febrer.
Abric
034/365 Un haiku cada dia durant un any. 3 de febrer.
Vida.jpg
035/365 Un haiku cada dia durant un any. 4 de febrer. Dia Mundial Contra el Càncer. 

 

Haiku en Català. Tercera setmana de gener.

Ja fa temps que els haiku volten per les nostres terres. El poeta Josep Carner va ser qui va donar la primera notícia sobre ells i ho fa fer a La Veu de Catalunya el 1906

Al llarg dels anys són molts els poetes catalans que, amb aquesta forma breu i concentrada de poesia japonesa, han evocat emocions i passions. Entre ells trobem Salvador Espriu, Joana Raspall, Martí i Pol, Carles Riba i Felícia Fuster.

La llista no acaba aquí. Enguany surt a la venda “Llum a les golfes”, la primera antologia de haikus catalans, moderns i contemporanis. Des de Joan Alcover i Eugeni d’Ors fins a Sílvia Bel Fransi i Emília Rovira Alegre. Tan bon punt arribi a la llibreria l’aniré a buscar, ja me’n deleixo.

A oniric seguim avançant pel 2019, amb un haiku diari. Aquí teniu els de la tercera setmana de gener.

Gràcies!

trensecretfugiabraçadadia de la neu. 19 de generdianaCopia de Copia de Copia de Fugi.jpg

Retrat

Molt contenta de participar en el llibre “Per la vida, arts i lletres solidàries” que enguany ha editat l’Associació de Relataires en Català, a benefici de la Marató de TV3. Un títol preciós que recull un collage colorista: relats i poesies inspirats en obres d’art.

“Retrat” està inspirat en el dibuix “Tendresa” de l’artista Josep Baqués.

Read More »

Autores d’octubre i de tot l’any

Teclejo el portàtil, just davant i a l’alçada de la vista hi tinc un prestatge verd en forma de ziga zaga que aplega les meves novel·les o reculls de relats preferits: La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda; El diari d’Anna Frank; 1984, de George Orwell; Trilogia de Nova York, de Paul Auster; Faula, de Jaume C. Pons Alorda; Udzu, de Roger Coch; La vegetariana, de Han Kang; Jo confesso, de Jaume Cabré. I tants altres. Giro una mica el cap a l’esquerra i hi trobo un moble dividit en vuit cubs, quatre dels quals també contenen llibres. Faig rodar la cadira cent vuitanta graus, i sí, a la paret de darrere hi ha tres cubs més, penjats com si fossin quadres, tots ells amb còmics i altres llibres il·lustrats; fent honor al gènere, Persèpolis, de Marjane Satrapi, llueix amb la portada encarada a l’habitació, en una edició especial prou digna. És octubre i és 2018, com seria aquesta habitació, un octubre de fa cent anys? 

Read More »

Brisam: un món per descobrir

El 17 de maig és el dia Mundial de la Societat de la Informació: el dia d’Internet. Navegant en una xarxa plena a vessar, de tant en tant, ensopeguem amb tresors: Brisam n’és un.

Somnis, sensacions, aromes i colors, són el que trobareu a Brisam, el blog de l’escriptora Mònica Socías Güell. La Mònica és una enamorada del mar i de les paraules, parla i escriu amb passió, abraça cada detall i el vesteix de poesia.

Podria fer una llista ben llarga de col·laboracions, d’escrits i projectes que ha fet o que està duent a terme ara mateix, però prefereixo que tasteu bocins de la seva lletra:

Read More »

Desert

«No es pot trobar la pau evitant la vida.»

Virginia Woolf

 

La Lídia em va preguntar si podia escriure sobre “l’hòstia de la seva vida”. Ens vam trobar a la platja de l’Arrabassada, a Tarragona. Entre el so de les onades i el sotragueig del tren, les seves paraules em van deixar en silenci.  Al cap d’uns dies li vaig passar aquest relat i ella em va respondre amb la fotografia del seu tatuatge; una imatge que no havia vist abans, però què, d’alguna manera, m’havia fet arribar i ja havia escrit.

 

Fujo del soroll. El desert m’acull. M’arrossego entre dunes d’ençà que el món es va tornar fosc. Aquell dia, aquell dia fatídic en què va començar el soroll, un ferro em va travessar el cos i vaig iniciar un camí de no retorn, sense un mag que em guiés, sense cartells ni brúixola. L’únic que volia i que vull és que el buit del meu pit deixi de ressonar. M’inquieta el tic-tac incessant del meu cor oxidat. Que exploti! Que es trenqui en bocins infinits, si així ha de ser, però que deixi de torturar!

Read More »