Retrat

Molt contenta de participar en el llibre “Per la vida, arts i lletres solidàries” que enguany ha editat l’Associació de Relataires en Català, a benefici de la Marató de TV3. Un títol preciós que recull un collage colorista: relats i poesies inspirats en obres d’art.

“Retrat” està inspirat en el dibuix “Tendresa” de l’artista Josep Baqués.

 

La vella, estirada en el seu llit, em mira amb fam. M’amenaça de tocar-me amb els dits berrugosos. Si jo olorés, li  podria sentir la fortor de l’alè i me l’hauria de menjar, juntament amb els seus anys. M’aterren aquests ulls vidriosos i tots els plecs que els acompanyen, els cabells freds com la neu, l’esquena torta, les cames fluixes que ja no li aguanten els últims sospirs. Deixa’m, vella corcada. No m’embrutis amb el teu anhel i abandona’t en el llit de mort.

S’obre la porta. La jove vestida de blanc entra a l’estança. Com cada matí, duu una esponja d’aigua calenta. Renta i cura a la vella. Les observo des del meu cavall de fusta, massa a prop del llit.

—Altra vegada mirant el quadre? —Em senyala amb el palmell.

La vella no respon, no aparta la vista del meu damunt, no fos cas que fugís i deixés de ser seva.

—Ja n’hi ha prou, no creu? Avui mirarem fotos —La jove m’agafa pel marc. Els seus dits molls fan renegar a la vella, que crida sense paraules—. Està bé. No li toco el retrat.

Una a una, amb un entusiasme que no sé d’on li surt, la jove narra les fotografies que ha tret de la còmoda. Li recorda una vida plena d’amants, de swings, somriures radiants i viatges arreu dels temps. La vella acluca els ulls, i es deixa seduir per la pròpia vida, pinta de colors el sèpia d’aquells reflexos antics. Sembla que s’oblida de mi, potser ha arribat el moment i em deixarà tranquil·la.

Obre els ulls i me’ls clava. Atansa els seus dits delicats. Com si ballés amb un pinzell a mà alçada, ressegueix la meva cabellera, recordant-me les onades rebels que encara compartim. Em pinta el nas, sempre recte, simètric, perfecte. Baixa pel coll, i puc sentir com les nostres pells s’estremeixen en trobar-se. Ara vestim igual, una roba vaporosa, d’un bru que fa somiar. Som una. Jo un instant permanent, una flor roja de primavera sense més vida que la que ella m’atorga. Ella un joc de moments fugissers, una dansa pintada de tots els colors: una vida viscuda.

27 - Tendresa - Josep Baqués
“Tendresa” – Josep Baqués
Tècnica: Dibuix sobre paper
Web de l’artista: http://www.josepbaques.cat/
Anuncis

Autores d’octubre i de tot l’any

Teclejo el portàtil, just davant i a l’alçada de la vista hi tinc un prestatge verd en forma de ziga zaga que aplega les meves novel·les o reculls de relats preferits: La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda; El diari d’Anna Frank; 1984, de George Orwell; Trilogia de Nova York, de Paul Auster; Faula, de Jaume C. Pons Alorda; Udzu, de Roger Coch; La vegetariana, de Han Kang; Jo confesso, de Jaume Cabré. I tants altres. Giro una mica el cap a l’esquerra i hi trobo un moble dividit en vuit cubs, quatre dels quals també contenen llibres. Faig rodar la cadira cent vuitanta graus, i sí, a la paret de darrere hi ha tres cubs més, penjats com si fossin quadres, tots ells amb còmics i altres llibres il·lustrats; fent honor al gènere, Persèpolis, de Marjane Satrapi, llueix amb la portada encarada a l’habitació, en una edició especial prou digna. És octubre i és 2018, com seria aquesta habitació, un octubre de fa cent anys? 

Read More »

Brisam: un món per descobrir

El 17 de maig és el dia Mundial de la Societat de la Informació: el dia d’Internet. Navegant en una xarxa plena a vessar, de tant en tant, ensopeguem amb tresors: Brisam n’és un.

Somnis, sensacions, aromes i colors, són el que trobareu a Brisam, el blog de l’escriptora Mònica Socías Güell. La Mònica és una enamorada del mar i de les paraules, parla i escriu amb passió, abraça cada detall i el vesteix de poesia.

Podria fer una llista ben llarga de col·laboracions, d’escrits i projectes que ha fet o que està duent a terme ara mateix, però prefereixo que tasteu bocins de la seva lletra:

Read More »

Desert

«No es pot trobar la pau evitant la vida.»

Virginia Woolf

 

La Lídia em va preguntar si podia escriure sobre “l’hòstia de la seva vida”. Ens vam trobar a la platja de l’Arrabassada, a Tarragona. Entre el so de les onades i el sotragueig del tren, les seves paraules em van deixar en silenci.  Al cap d’uns dies li vaig passar aquest relat i ella em va respondre amb la fotografia del seu tatuatge; una imatge que no havia vist abans, però què, d’alguna manera, m’havia fet arribar i ja havia escrit.

 

Fujo del soroll. El desert m’acull. M’arrossego entre dunes d’ençà que el món es va tornar fosc. Aquell dia, aquell dia fatídic en què va començar el soroll, un ferro em va travessar el cos i vaig iniciar un camí de no retorn, sense un mag que em guiés, sense cartells ni brúixola. L’únic que volia i que vull és que el buit del meu pit deixi de ressonar. M’inquieta el tic-tac incessant del meu cor oxidat. Que exploti! Que es trenqui en bocins infinits, si així ha de ser, però que deixi de torturar!

Read More »