Carta a mi mateixa, per més endavant o per qualsevol moment

Em pregunto si estàs navegant entre tempestes, cremant-te sota un sol afectuós i abrasador, o submergida entre màgia delicada. Espero que sigui això últim, però si no és així, tranquil·la, no passa res. Només recorda el que he somiat avui.

M’he llevat amb una idea molt clara sobre la confusió. M’he calçat una bamba blava, còmoda i vella al peu dret i m’he quedat mirant el peu esquerre: descalç, desprotegit, i sí, lliure. Això és el dubte i així és com m’he sentit aquest matí, després de somiar que flotava en un Mediterrani ple de boies fràgils que sostenien la meva incertesa durant instants fugissers, esperant l’onada o una boia major, esperant la platja o enlairar-me amb les gavines.

Continua llegint

Llimac erudit

Quan vaig llegir la convocatòria que feia l’ARC (Associacio de relataires en català) d’un concurs de relats absurds, els ulls em van sortir de les òrbites i se’m va dibuixar un somriure llunàtic que encara duc. Quina gran oportunitat per jugar! Us prometo que aquest relat té un sentit i una coherència, però no cal que li busqueu, gaudiu-lo i tan feliços.

Continua llegint