Aquí i ara

En plena era digital, publicar en paper, paraules que descriuen imatges infravalorades, quan les xarxes vessen fotografies sense miraments, potser és una matrioxca d,ironies. Sigui com sigui, em va fer molta il·lusió compartir diari amb les bruixes, i és que “Aquí i ara” fou publicat al diari El Segre, un bon dissabte d’Aquelarre.

El tren feia tard. Passaven quaranta minuts de les set del matí, l’andana semblava una olla de grills queixosos; contrastava amb les vies desertes sota el sol rogenc. La Laia tenia la paciència a flor de pell, a punt de rebentar-li per cada porus. Es movia amb passos curts i agitats entre estudiants amb bosses als ulls. La cabellera llarga li feia calor i li molestava enormement el poc maquillatge amb que s’havia disfressat. Si no arribava el tren en aquell mateix instant ja es podia oblidar de l’estiu.

Read More »

Anuncis

Laberint de miralls

La Mireia de ben menuda tenia un somni: de gran volia dedicar-se a cuidar animals. Ho va mig oblidar durant un temps, i és que sovint (gairebé m’atreviria a dir que sempre) ens cal mirar enrere per poder avançar.

No recorda com ha entrat al laberint de miralls; la Mireia se sent sola enmig dels seus reflexos deformes, tan allunyats en el temps i tan propers en l’espai. Camina amb passos lents i indecisos. No sap d’on surt la poca llum que rebota als seus ulls mig clucs, aquella llum tènue li fa mal, però intueix que s’haurà d’avesar a ella si vol trobar el camí de sortida. Palpa els vidres amb la mà dreta; li tremolen els dits i una sensació  d’esgarrifança li recorre l’espinada. No entén el silenci del laberint; com pot ser que no senti ni els propis sospirs?

Read More »