Haiku en català. Segona setmana d’agost

L’altra cara d’Europa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Anuncis

Haiku en català. Tercera setmana de juny.

Abraçada de mar

Tenyeix, amb acrílics brillants, un llenç finit que desitja l’horitzó. Avall, la sorra fina li inunda els peus nus. Amunt, el cel esguarda pacient: un fil d’or embolcalla els núvols d’esponja, que amaguen l’astre entre vents rosats; un bocí de mar, escumós, d’onatge valent, completa el que esdevindrà. Aquí, la mà balla, i el pinzell, eufòric, repica com una baqueta en un timbal blanc que es tenyeix de música viva, de taques que llisquen, d’olor de mirall, de reflex de pintor.
Canell en moviment, pinzellades dansaires, poema que es pinta al Mediterrani, platja que acull l’artista, que forma part d’ell, que són un.
I passen minuts que semblen segons, els repics emmudeixen, el cel perd color, el sol s’acomiada per rebre els immensos i petits estels. El llenç, una suma d’escuma i un bri de llum, pertany al passat d’un present que és lluna plena, llop solitari, és mà cansada, pintura finita.
El pintor es deixa caure a la sorra, acluca els ulls i imagina que balla en la foscor, que els pinzells canten blues, les estrelles són de tacte sedós, l’aroma, una aurora boreal. A la vora del llenç, s’adorm. Somia que abraça l’etern.

Carta a mi mateixa, per més endavant o per qualsevol moment

Em pregunto si estàs navegant entre tempestes, cremant-te sota un sol afectuós i abrasador, o submergida entre màgia delicada. Espero que sigui això últim, però si no és així, tranquil·la, no passa res. Només recorda el que he somiat avui.

M’he llevat amb una idea molt clara sobre la confusió. M’he calçat una bamba blava, còmoda i vella al peu dret i m’he quedat mirant el peu esquerre: descalç, desprotegit, i sí, lliure. Això és el dubte i així és com m’he sentit aquest matí, després de somiar que flotava en un Mediterrani ple de boies fràgils que sostenien la meva incertesa durant instants fugissers, esperant l’onada o una boia major, esperant la platja o enlairar-me amb les gavines.

Continua llegint

Microrelats Marítims

Aquests microrelats foren presentats al concurs de Microrelats Marítims que cada any organitza el Museu Marítim de Barcelona. “Quimera” i “La curiositat” quedaren finalistes en la convocatòria de gènere negre, de fa dos anys. L’últim relat, “Skjaldmo”, és de fa més temps, quan el tema a tocar eren els Vikings, l’incloc a quimera, però ben bé que podria trobar-se a la categoria de valentes.

Continua llegint