Abraçada de mar

Tenyeix, amb acrílics brillants, un llenç finit que desitja l’horitzó. Avall, la sorra fina li inunda els peus nus. Amunt, el cel esguarda pacient: un fil d’or embolcalla els núvols d’esponja, que amaguen l’astre entre vents rosats; un bocí de mar, escumós, d’onatge valent, completa el que esdevindrà. Aquí, la mà balla, i el pinzell, eufòric, repica com una baqueta en un timbal blanc que es tenyeix de música viva, de taques que llisquen, d’olor de mirall, de reflex de pintor.
Canell en moviment, pinzellades dansaires, poema que es pinta al Mediterrani, platja que acull l’artista, que forma part d’ell, que són un.
I passen minuts que semblen segons, els repics emmudeixen, el cel perd color, el sol s’acomiada per rebre els immensos i petits estels. El llenç, una suma d’escuma i un bri de llum, pertany al passat d’un present que és lluna plena, llop solitari, és mà cansada, pintura finita.
El pintor es deixa caure a la sorra, acluca els ulls i imagina que balla en la foscor, que els pinzells canten blues, les estrelles són de tacte sedós, l’aroma, una aurora boreal. A la vora del llenç, s’adorm. Somia que abraça l’etern.

Anuncis

Brisam: un món per descobrir

El 17 de maig és el dia Mundial de la Societat de la Informació: el dia d’Internet. Navegant en una xarxa plena a vessar, de tant en tant, ensopeguem amb tresors: Brisam n’és un.

Somnis, sensacions, aromes i colors, són el que trobareu a Brisam, el blog de l’escriptora Mònica Socías Güell. La Mònica és una enamorada del mar i de les paraules, parla i escriu amb passió, abraça cada detall i el vesteix de poesia.

Podria fer una llista ben llarga de col·laboracions, d’escrits i projectes que ha fet o que està duent a terme ara mateix, però prefereixo que tasteu bocins de la seva lletra:

Read More »

Horitzó

«Quan no podem seguir somiant, morim.»

Emma Goldman

 

Aquest relat és fruit de moltes veus silenciades. Sense cap entrevista buscada, només sentint i recordant les trobades d’arreu.

 

Sé que un dia la mare em va parlar del Balcó del Mediterrani: el punt culminant d’una rambla llarga i animada, allí on de nit el vent et pinta les galtes de roig i la foscor del cel es confon amb el negre del mar, un lloc on et pots inventar l’horitzó. Sé que aquestes paraules van ser seves, però no entenc d’on li va sortir la veu; fins on jo recordo, la mare mai ha tingut boca ni nas.

Read More »

Carta a mi mateixa, per més endavant o per qualsevol moment

Em pregunto si estàs navegant entre tempestes, cremant-te sota un sol afectuós i abrasador, o submergida entre màgia delicada. Espero que sigui això últim, però si no és així, tranquil·la, no passa res. Només recorda el que he somiat avui.

M’he llevat amb una idea molt clara sobre la confusió. M’he calçat una bamba blava, còmoda i vella al peu dret i m’he quedat mirant el peu esquerre: descalç, desprotegit, i sí, lliure. Això és el dubte i així és com m’he sentit aquest matí, després de somiar que flotava en un Mediterrani ple de boies fràgils que sostenien la meva incertesa durant instants fugissers, esperant l’onada o una boia major, esperant la platja o enlairar-me amb les gavines.

Read More »

Microrelats Marítims

Aquests microrelats foren presentats al concurs de Microrelats Marítims que cada any organitza el Museu Marítim de Barcelona. “Quimera” i “La curiositat” quedaren finalistes en la convocatòria de gènere negre, de fa dos anys. L’últim relat, “Skjaldmo”, és de fa més temps, quan el tema a tocar eren els Vikings, l’incloc a quimera, però ben bé que podria trobar-se a la categoria de valentes.

Read More »