Haiku en català. Segona setmana de febrer.

Alumna

036/365 Un haiku cada dia durant un any.
.
Aquesta tarda, juntament amb tres companyes més del col·lectiu feminista Fridas (una d’elles la professora), hem tornat a les aules de la URV. El que més m’agrada de que ens convidin? Formar part dels debats que es creen entre l’alumnat; sentir que, entre totes, aprenem, creixem i seguim endavant. 💜

Continua llegint

Regal

«… pels carrers corren paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van»

    Corren (Gossos)

 

A mitjans d’agost vaig conduir una hora per arribar al Parc de l’agulla, a Manresa, i esmorzar amb la Núria.  Sabia què m’explicaria, però ignorava per complet com em sentiria després. De tornada, i enmig d’una carretera pràcticament buida, els paisatges que corrien vora el cotxe se’m presentaven com els més preciosos que hagués vist mai. Eren arbres solitaris entre cultius i pobles que escalen turons.  Res que no hagués vist milers de vegades abans. La seva bellesa, però, em va captivar de tal manera que, per uns instants, la vista se’m va entelar.

Si els carrers parlessin, els demanaria que expliquessin la història de la Núria i el Manu, i que ho fessin d’una forma emotiva, directa, que brillés. Amb l’escrit no es veuen els gestos suaus, la mirada vidriosa, les alenades que procuren omplir buits, els sospirs que recorden. Les paraules, les paraules que corren sí que hi són.

Continua llegint

Llença’t

«Llença’t, cada instant és únic i no es repetirà! Que un llapis mai no dibuixa sense una mà!» La cançó ho diu tot i avui és un dia perfecte per recordar-la. Una lletra i uns ritmes veritablement inspiradors, una espurna que encén la vida. Gaudiu-la com es mereix.