Haiku en català. Segona setmana de març

feminista

064/365 Un haiku cada dia durant un any.

Continua llegint

Anuncis

Haiku en català. Segona setmana de febrer.

Alumna

036/365 Un haiku cada dia durant un any.
.
Aquesta tarda, juntament amb tres companyes més del col·lectiu feminista Fridas (una d’elles la professora), hem tornat a les aules de la URV. El que més m’agrada de que ens convidin? Formar part dels debats que es creen entre l’alumnat; sentir que, entre totes, aprenem, creixem i seguim endavant. 💜

Continua llegint

Haiku en Català. Segona setmana de gener

Els haiku estan formats per tres versos i segueixen l’esquema de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament. Val a dir que, el com es conten les síl·labes, és quelcom que es troba en constant debat, per tant, no tots els poetes de haiku segueixen la mateixa forma mètrica a l’hora d’escriure’ls.

Per davant dels números, en un poema, hi ha d’haver les paraules, la melodia, l’emoció que es deslliura de les lletres per arribar a la sensibilitat del/a lector/a.

Us deixo set haiku. Assaboriu cada mot, deixeu una pausa entre versos i un respir entre poemes, permeteu-vos sentir.

 

veu

008/365 Un haiku cada dia durant un any.

Continua llegint

Retrat

Molt contenta de participar en el llibre “Per la vida, arts i lletres solidàries” que enguany ha editat l’Associació de Relataires en Català, a benefici de la Marató de TV3. Un títol preciós que recull un collage colorista: relats i poesies inspirats en obres d’art.

“Retrat” està inspirat en el dibuix “Tendresa” de l’artista Josep Baqués.

Continua llegint

Regal

«… pels carrers corren paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van»

    Corren (Gossos)

 

A mitjans d’agost vaig conduir una hora per arribar al Parc de l’agulla, a Manresa, i esmorzar amb la Núria.  Sabia què m’explicaria, però ignorava per complet com em sentiria després. De tornada, i enmig d’una carretera pràcticament buida, els paisatges que corrien vora el cotxe se’m presentaven com els més preciosos que hagués vist mai. Eren arbres solitaris entre cultius i pobles que escalen turons.  Res que no hagués vist milers de vegades abans. La seva bellesa, però, em va captivar de tal manera que, per uns instants, la vista se’m va entelar.

Si els carrers parlessin, els demanaria que expliquessin la història de la Núria i el Manu, i que ho fessin d’una forma emotiva, directa, que brillés. Amb l’escrit no es veuen els gestos suaus, la mirada vidriosa, les alenades que procuren omplir buits, els sospirs que recorden. Les paraules, les paraules que corren sí que hi són.

Continua llegint

Mora-mora

Conduir per Madagascar fa que et sentis com la protagonista d’un videojoc, on l’objectiu és arribar sencer i esquivar tots els obstacles: carros de zebús, galls que et recorden que aquell és el seu territori, cabres, ovelles, ànecs, grups de persones que ignoren que, de tant en tant, passen cotxes i, sobretot, centenars de sotracs. Però, al contrari dels videojocs, l’únic que no has de fer és córrer.

Continua llegint

La roda del temps

«La belleza y la fealdad son un espejismo, porque los demás terminan viendo nuestro interior»                                                                                                                                                                                                                                              Frida Calho

 

Ella ja sap que s’apropa massa al seu reflex. S’hi amaga a l’hora del pati. El brut del mirall dissimula poc els grans de pubertat. Els cabells llargs i les ulleres de cul de got no amaguen la pell greixosa, ni la berruga de la galta i encara menys els pèls negres de la barbeta, que s’ha d’arrencar, un a un, cada dia. «Això serà uns anys només, tranquil·la noia!» Li ho diuen totes les dones de la família, dones de pell de seda i somriure burleta. Gairebé com les dels anuncis. No l’entenen. Continua llegint