Haiku en català. Tercera setmana de març

arribar
071/365 Un haiku cada dia durant un any.
bellesa viva
072/365 Un haiku cada dia durant un any.
llum i ombra
073/365 Un haiku cada dia durant un any.
camí
074/365 Un haiku cada dia durant un any.
crispetes
075/365 Un haiku cada dia durant un any.
tros
076/365 Un haiku cada dia durant un any.
poeta de nit
077/365 Un haiku cada dia durant un any.
.
Setmana de la poesia.
Anuncis

Haiku en català. Segona setmana de març

feminista
064/365 Un haiku cada dia durant un any.
feminism
065/365 Un haiku cada dia durant un any.
feminisme
066/365 Un haiku cada dia durant un any.
feminist
067/365 Un haiku cada dia durant un any.
llar
068/365 Un haiku cada dia durant un any.
cervesa
069/365 Un haiku cada dia durant un any.
temps
070/365 Un haiku cada dia durant un any.

Abraçada de mar

Tenyeix, amb acrílics brillants, un llenç finit que desitja l’horitzó. Avall, la sorra fina li inunda els peus nus. Amunt, el cel esguarda pacient: un fil d’or embolcalla els núvols d’esponja, que amaguen l’astre entre vents rosats; un bocí de mar, escumós, d’onatge valent, completa el que esdevindrà. Aquí, la mà balla, i el pinzell, eufòric, repica com una baqueta en un timbal blanc que es tenyeix de música viva, de taques que llisquen, d’olor de mirall, de reflex de pintor.
Canell en moviment, pinzellades dansaires, poema que es pinta al Mediterrani, platja que acull l’artista, que forma part d’ell, que són un.
I passen minuts que semblen segons, els repics emmudeixen, el cel perd color, el sol s’acomiada per rebre els immensos i petits estels. El llenç, una suma d’escuma i un bri de llum, pertany al passat d’un present que és lluna plena, llop solitari, és mà cansada, pintura finita.
El pintor es deixa caure a la sorra, acluca els ulls i imagina que balla en la foscor, que els pinzells canten blues, les estrelles són de tacte sedós, l’aroma, una aurora boreal. A la vora del llenç, s’adorm. Somia que abraça l’etern.

Haiku en Català. Tercera setmana de gener.

Ja fa temps que els haiku volten per les nostres terres. El poeta Josep Carner va ser qui va donar la primera notícia sobre ells i ho fa fer a La Veu de Catalunya el 1906

Al llarg dels anys són molts els poetes catalans que, amb aquesta forma breu i concentrada de poesia japonesa, han evocat emocions i passions. Entre ells trobem Salvador Espriu, Joana Raspall, Martí i Pol, Carles Riba i Felícia Fuster.

La llista no acaba aquí. Enguany surt a la venda “Llum a les golfes”, la primera antologia de haikus catalans, moderns i contemporanis. Des de Joan Alcover i Eugeni d’Ors fins a Sílvia Bel Fransi i Emília Rovira Alegre. Tan bon punt arribi a la llibreria l’aniré a buscar, ja me’n deleixo.

A oniric seguim avançant pel 2019, amb un haiku diari. Aquí teniu els de la tercera setmana de gener.

Gràcies!

copia de copia de copia de fugi

Read More »